dimarts, 24 de maig del 2011

Jo sóc optimista


Els resultats de les eleccions valencianes han deixat un mal sabor de boca a molta gent i si bé el PP, descaradament corrupte i antidemocràtic, ha tornat a guanyar amb majoria absoluta hi ha altres factors que als grans mitjans de comunicació no s'han tingut en compte i que crec que realment són els més rellevants. Anem per parts:
Els titulars diuen que el PP augmenta escons a les corts, però ha perdut 69.000 vots i la majoria absoluta en número de vots, Rita a València fins i tot ha perdut un regidor. Si tenim en compte la conjuntura econòmica i les dades concretes al País Valencià, vaticine que durant aquesta legislatura les coses aniran a pitjor i amb totes les les autonomies veïnes i el govern central del mateix color polític serà difícil culpar a altres de les desgràcies dels valencians, només els quedarà el discurs anticatalanista, que davant la crisi econòmica no sé quin pes tindrà. A més a més Camps i tots els imputats que portava a les llistes seran jutjats amb el desgast que això pot produir, així que al PP li espera una legislatura molt difícil i ara també amb oposició, tant a l'ajuntament de València com a les Corts.
Fa anys que vaig dient que el Pspv-PsoE no governarà mai al País Valencià, que estan massa desacreditats i que no representen res ni per l'esquerra ni pel valencianisme. El PSPV està pagant ara tot allò que va sembrar, ja des de Lerma quan van renunciar a tantes coses i quan van decidir que si havia d'haver alguna alternativa a ells eixa havia de ser la dreta espanyola i no l'esquerra (o dreta, per què no) valenciana.  Per fi la gent se n'ha adonat que els socialistes no són l'alternativa a res. I és significatiu que el PSPV d'Alarte, el més espanyolista dels últims temps siga el que fa la major davallada que mai han tingut.
Esquerra unida aguanta, i si bé relegada a quarta força és un bon interlocutor des del punt de vista espanyol.
No ens oblidem de les acampades i el moviment 15M, que a València estic convençut que comparteixen espai amb les grans mobilitzacions contra la corrupció o per TV3 i  que continuaran al carrer i poden polititzar i mobilitzar a molta gent que ara és a casa. Hhaurem de veure com evoluciona i com pot influir en la política parlamentària, però cal estar atent perquè porten vent d'esperança.
Front a això ha pujat i amb força la coalició Compromís, ara sí, per fi el Bloc se n'ha adonat de què calia fer i el que molts nacionalistes li reclamàvem des de feia temps. Deixats de banda els experiments estranys que molts dels seus no enteníem, definir-se obertament d'esquerres, moderns, àgils, "com tu" els ha fet entrar sense cap problema i convertir-se en la tercera força parlamentària i amb això poden arrossegar molta més gent i convertir-se, com fa molt de temps que vaig dient si és fes una Nafarroa Bai a la valenciana, en la segona força a les Corts per davant dels socialistes. Per a això queden quatre anys i un contingent humà il·lusionat i ben preparat capaços d'aconseguir-ho. Abans, però, les eleccions estatals l'any que ve seran un termòmetre per veure per on van els tirs.
Mentrestant deixeu-me amb la il·lusió. Jo pense que ara va de bo, que el canvi va començar diumenge.