divendres, 31 de desembre del 2010

10 discs per acomiadar el decenni

Faig el meu propi recull dels millors discs del decenni. No m'he atrevit a fer un "top 10". Són títols que destaque des del meu punt de vista. No ha estat fàcil fer la tria, perquè quan et poses a pensar apareixen molts albums que els posaries al costat d'aquests. Finalment m'he hagut de decidir per deu, i  aquests crec que si més no són representatius.








Sens cap mena de dubte un dels millors discs del deseni. Un disc per assaborir-lo, per escoltar en calma. Amb grans joies al seu interior.








De les sempre interessants propostes de Fermin Muguruza per mi la millor dels últims temps. Un gran treball.








Tercer i últim disc de la banda de Lavapiés que al meu parer és el millor de la seva discografia. Un dels meus grups de referència.










Si Hechos contra el decoro em van apropar als ritmes rapejats, amb Doble V em vaig llançar de cap al món del Hip-Hop, aquest àlbum si no el millor, el més escoltat.








Per mi el millor disc d'Antònia Font, un dels que no em canse d'escoltar.



Obrint Pas ja s'havia fet un lloc a l'escena dels Països Catalans, i és per això que després d'haver escoltat la maqueta infinitat de vegades, esperàvem amb ànsia el seu primer disc. Recorde els prestatges de l'Fnac de València plens d'aquest disc. Per primera vegada un grup valencià ocupava un lloc destacat en uns magatzems comercials.












Després de l'èxit del "Tomber la chemise" els Zebda van fer un molt bon disc. El vaig escoltar molt a l'època.






No he tornat a fer gaire cas a cap disc més dels Ojos de Brujo, però Bari va ser un dels discs que no podia deixar de posar-me'l. Per primera vegada podia escoltar flamenco sense cansar-me.









Amb aquest disc molts ens vam reconciliar amb la música electrònica, a partir dels Freestylers vaig redescobrir grups i punxa discos que fins al moment havia ignorat.






L'aparició dels Skalariak va suposar una explosió d'aire fresc i ballable al moltes vegades repetitiu món del rock radical/alternatiu (o com se'l vulga definir). Crec que amb aquest disc van aconseguir el seu moment més àlgid. El vam ballar molt de concert en concert.

dissabte, 11 de desembre del 2010

Benimaclet Viu! Però alerta

                      

Ara fa gairebé un mes que a través de les xarxes socials me n'assabentava que els impresentables es manifestarien a Benimaclet, el barri on vaig viure vuit anys. Pel que tinc entès durant la setmana prèvia una furgoneta va anar fent propaganda pel poble - com diuen els que hi han viscut tota la vida- trasbalsant el dia a dia. Les xarxes socials n'anaven plenes i els moviments socials estaven del tot esverats. Finalment es va demostrar que el barri té un teixit social fort que segur que després de l'experiència ha eixit enfortit.
Tot i el "fracàs" de la convocatòria les amenaces i intimidacions, que segons el delegat del govern espanyol formen part de la normalitat democràtica, es van veure i dies més tard un grup nombrós d'aquesta gentola encapçalat pel seu president es van presentar al centre social Terra. Després d'això em vaig dedicar a navegar per la xarxa buscant informació diversa sobre aquests grupuscles i de la indignació de la notícia de l'assalt al Terra vaig passar a l'estupefacció de veure com militants i dirigents d'aquests partits es dediquen a passejar-se pels platons de les televisions (sobretot antena 3 i tele 5) en aquesta mena de circ que són els programes-debat-espectacle i difonen amb contundència el seu missatge populista i simplista mentre el públic enfervorit els aplaudeix i els presentadors contents no dubten en deixar-los el temps que calga per exposar les seues opinions. 
 Ahir Benimaclet va tornar a dir que el feixisme no cap al barri però cal estar alerta perquè a l'extrema dreta se la veu segura i no dubten de fer una manifestació a un barri on no hi ha conflicte perquè entre d'altres coses tenen altaveus que ja somiarien altres partits més grans. En aquest sentit em pregunte si la manifestació amb una trentena de persones pels carrers buits va ser un fracàs. Ací a Catalunya a punt han estat d'entrar al parlament i sembla que això és un petit avís. Quan això siga una realitat i fets com l'ocorregut al Terra es generalitzen o comencem a veure regidors (no com a anècdota) i diputats d'extrema dreta, potser haurem de demanar explicacions a ninots com Ricardo Peralta, Juan Imedio o Jordi Sevilla?