Demanen als oients del programa de ràdio que escolte que truquen per explicar quines són les excuses que els han posat quan els han deixat. Hem fa gràcia i pare l'orella: Necessito trobar-me a mi mateixa, un altre diu que després de nou anys li diuen que no està preparada per portar una relació seriosa, necessito estar amb altres però tu seràs la principal, estic feta un embolic, no puc més no t'aguanto... Entre aquestes i moltes altres no han faltat les típiques et vull com a amic, no ets tu sóc jo o el ets massa bo per a mi. Xica!
La perillositat d'aquestes excuses és que alguna vegada l'altre (o altra) ho pot agafar literalment i no com a mer formalisme. Quantes vegades hem sentit (fins i tot de nosaltres mateixos) és que ja no sabia com dir-li-ho. I tot per no dir clar què passa que normalment són 3 motius: No et vull, m'he enamorat d'un altre/a o et vull massa pel poc (o res) que tu em vols . Aquesta darrera potser és la més sincera i valenta i potser per això la menys freqüent.
M'adone que m'he quedat encantat pegant-li voltes al nano i ja estic pensant en la cita posterior a la ruptura en la qual ara sí que queden clares (o més clares) les coses perquè passat un temps i tots dos han pogut reflexionar un poc més en fred. Així un polvo de comiat, la verificació que el que més temies és així, ja t'has enterat que està amb un altre/a i et quedes a gust dient-li com de cabró/puta n'és... són possibilitats més que reals.
D'ací eixiràs més tranquil o més tocat qui sap què pot passar, però unes anècdotes innocents uns comentaris que l'altra persona creu sense importància poden enfonsar a qualsevol, sobretot quant te n'adones de com d'enganyat has estat i de com en un tres i no res ha desmuntat tot allò que éreu. La decepció és un sentiment molt lleig. No parlem d'aquells que ho volen tot amistat, una mica de sexe i distància i que maregen l'altra persona fins a límits impensables.
Sobre les relacions amoroses i el final d'aquestes hi ha molta literatura (a la qual es deuen?) i és un tema sempre recurrent, com feien a la ràdio. La novetat d'avui en dia és que continuen ben vius els postulats dels trobadors a través del romanticisme en una època de canvis (socials) veloços i això sobre tot ha deixat descol·locada a molta gent que no sap com estimar i tot plegat deixa un munt d'anècdotes com ens expliquen Lucrècia de Borja o Femina solteris als seus blocs.
Uns més còmodes, altres més romàntics, uns més oportunistes, altres més pragmàtics tothom busca la felicitat i en aquesta recerca sempre hi ha qui vol més i que no s'aturarà mai fins que crega veure materialitzada aquella idea (literària?) preconcebuda. Mentrestant sempre hi haurà danys col·laterals.
Foto: Yersinia
