Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,
aquesta inquieta tristesa d'estimar a soles,
el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
l'herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
el consol de saber que podíem haver estat feliços.
Salvador Iborra
No recorde les circumstàncies en què ens vam conèixer, ni si era el primer o segon any de carrera, a filologia, però sé que prompte ens vam entendre i vam fer colla amb la Roser, el Pau, la Maite, la Xari i molts altres. Tu eres d'aquells que destaquen, perquè així ho volies. Eres poeta i exercies de poeta, amb tots els ets i els uts d'un romàntic lletraferit, eres un poc major que nosaltres, un tio peculiar, i nosaltres que acabàvem d'aterrar a la ciutat ens vam deixar seduir. Vam compartir moltes coses, moltes històries d'amors secrets i no tant secrets, desamors - ai els amors i els desamors Salva- nits de borratxera i un viatge frenètic a Mallorca on vam lligar una bona amistat. Podria contar milers d'anècdotes i riuríem molt ara que ha passat el temps, però me les guarde per recordar-les amb la resta dels amics, que com tu molts residim a Barcelona. Els anys van passar i no sé ben bé com però la teua dèria de romàntic o bohemi va fer que la gent que t'etimava se't distanciés i a poc a poc la distància va anar creixent i cadascú va contiuar el seu camí.
Tinc present l'últim cop que et vaig veure. Ploraves perquè no havies aprovat l'assignatura que et calia per llicenciar-te aquell any i jo no et vaig fer l'abraçada que em demanaves amb amb la mirada. Ara això tant se val i només ens queda perguntar-nos el per què d'un final tan absurd.
Durant aquests anys he tingut ganes de saber què era de tu què feies i ara va i et torne a trobar a les pàgines dels diaris, a través d'una notícia estúpida que em va deixar de pedra. I jo al cap d'un any em torne a trobar amb la mort i ara que ja l'havia mirat a la cara i que creia superat el seu efecte me n'adone que la mort sempre impacta. Tant de bo no hagués estat així i ens haguérem trobat passejant pels carrers d'aquesta ciutat que ja hem fet nostra, tant de bo Salva.
