El primer record de la música de l'Ovidi és al cotxe amb els meus pares i el meu germà camí d'algun lloc tots cantant "mon pare em diu foll en comptes de fill" i rient amb allò del pet que se li tornava mut. Vaig tindre la sort de trobar el K7 de l'Un entre tants regirant la música de joventut del meu pare, que com a molts altres allò de la transició ja els estava bé i havien deixat un poc oblidades aquelles cintes no només de l'Ovidi sinó de Raimon, Al Tall i algun altre. Tot i això amb l'arribada de l'escola en valencià i amb l'impuls de tots aquells mestres valents que ens posaven cançons dels nostres músics se'n tornà a parlar a casa, i amb l'accés a aquella caixa de llauna vaig poder escoltar un munt de música que als finals dels 80 i principis dels 90 al País Valencià era pràcticament impossible d'escoltar a través de canals oficials. D'entre totes em va impactar aquella caratula del K7 amb l'Ovidi traient fum pel nas.
A l'escola vam tindre notícia de la seua mort i la Mari Carme, aquella gran mestra que ens va transmetre amb tanta passió l'estima per la llengua i pel País ens va explicar qui era abans de posar-nos el vídeo de l'homenatge a Alcoi que els amics de professió li van retre. Al final eixia un Ovidi Montllor, prim poqueta cosa i amb un filet de veu tremolosa, i tos ens ho miràvem sense saber massa bé què significava.
L'arribada a la universitat va ser temps de redescobrir cançons per tocar-les amb els companys. Més tard amb el Napster i l'e-mule va suposar l'accès a tota la discografia i part de la filmografia i aquí vaig descobrir tot un món ple de preciositats que encara avui m'esborronen.
Avui l'Ovidi faria 70 anys i amb això s'han produit algunes iniciatives, com puga ser el hashtag #70anysovidi, que ja és TT. És curiós com alguna gent de la meua generació hem arribat a interioritzar tant l'estima cap a un personatge que no vam conèixer i que cap de nosalres haurà vist en concert. És clar que el model d'Ovidi que ens ha arribat és molt atractiu per a un país sense quasi referetns i el d'aquell artista compromés fins al final, amic dels seus amics, actor, músic autodidacta, perfeccionista en la seua faena és molt atractiu. Però més enllà del personatge, quanta gent coneix realment la seua obra? Pense que més enllà de la imatge mítica d'aquest Ovidi (l'Ovidi) estimat per tothom hi ha una gran obra per conèixer, per endinsar-se en ella i anar descobrint vertaderes joies. Us sorprendrà.
