Hi ha qui diu que sempre parlem del mateix, que sempre en fem referència. Pot ser aquesta afirmació -normalment formulada per qui s'estimaria més que mai hagués aparegut un llibre com aquest- és un poc exagerada, però no deixa de ser curiós que 50 anys després el seu autor i en concret aquest llibre continuen del tot vigents. Joan Fuster és un autor vigent perquè ho ha demostrat amb la ploma, amb grans poemes, grans assaigs i grans estudis sobre literatura i història. Llegiu el Diccionari per a ociosos, les seues Indagacions i propostes, Les originalitats, o les seues aportacions a la Història de la literatura catalana, a partir de les quals s'enceten nous punts de vista a l'hora d'estudiar el període del XVI al XVIII.
Però avui fa 50 anys de Nosaltres els valencians, "un llibre menor" com hom ha definit ( o ell mateix?), i és que Nosaltres els valencians naix com un encàrrec i ja el mateix Fuster diu al pròleg que no és ell qui l'hauria d'haver escrit, però naix de la necessitat històrica. Dit i fet, aquest llibre elaborat amb un gran rigor i sense dogmatismes, al més pur estil de Montagne, durant 50 anys ha estat colpint les consciències d'aquells que se l'han llegit i despertant les ires d'aquells que no ho han fet. És un llibre escrit als 60, i que avui en dia ningú dubta que es pot completar i revisar, segurament Fuster ara no hauria fet el mateix Nosaltres, però no tinc cap mena de dubte que encara avui és un llibre de lectura imprescindible per a qualsevol valencià i per extensió balear i català.
Avui fa 50 anys de Nosaltres els valencians, i si no calcule malament uns 15 o 16 des que el vaig llegir per primera vegada. Tot i que jo ja coneixia el llibre i des de més petit la qüestió nacional ja era un debat freqüent a l'escola i l'institut, recorde com se'm va obrir tot un món. Què collons era allò que m'explicava! Quina descoberta! Per fi algú em deia les coses clares em donava una resposta digna i m'aclaria el cacau mental al respecte. Si per mi, que havia estudiat sempre en català, en aquella inscipient escola valenciana dels 80 on tants i tants mestres ens havien transmès l'estima per la llengua i el País em va suposar un abans i un després, què va suposar per a tota una generació educada sota el franquisme? Supose que tant que el règim en va prohibir la publicació en castellà.
Abans he parlat de Fuster des de tres punts de vista. Deixar de banda el Fuster polític no ha estat un descuit, pense que en primer lloc hem de reconèixer el Fuster escriptor, aquell homenot "amb cara de pomes agres" que des de la seua Sueca natal va ser tan universal. A més amés tenim la dimensió social i política que va exercir amb dignitat i potser sense pretendre-ho amb altres llibres i diversos escrits a la premsa i, sobretot, amb aquest llibre, ni molt menys menor si tenim en compte tot el que ha significat. De fet parlar del Nosaltres els valencians avui, és de parlar d'un llibre més que conegut, però sospite que moltes voltes no llegit. Per això en el meu petit homenatge a l'efemèride no he volgut parlar del contingut. Us convide a llegir-lo.
