Després de diverses editorials a Vilaweb dedicades l'onada independentista que viu Catalunya Vicent Partal en dedica dues, una ahir i l'altra avui, per parlar de com afectaria la independència de Catalunya al País Valencià. En la primera ens transmet el seu optimisme i avui en País Valencià i Illes. Per què sóc optimista concreta i amplia degut, diu, a les nombroses reaccions que ha produït la primera. Curiosament fa cosa d'un més Vicent Flor es pronunciava en una altra línia en l'article València, l'endemà de la independència de Catalunya on partint duna tesi semblant arribava a unes conclusions pessimistes.
Tant Partal com Flor parteixen de la base que s'incrementaria el centralisme de l'estat i l'atac espanyolista a la nostra cultura, encara que per a un seria l'oportunitat i per a l'altre un colp letal. Però en quin dels dos sentits viraria la història del País Valencià?
Partal puntualitza que aquesta embestida espanyolista (tant econòmica com cultural) faria reaccionar a gran part de la societat valenciana que avançaria en el mateix camí que ho ha fet la catalana en els últims anys i per això ens situa en els antecedents històrics d'emulació per part dels valencians d'allò que passa a Catalunya o de la potència de la societat civil valenciana (valencianista) o dels símptomes actuals del malestar pel centralisme espanyol en sectors de la societat valenciana tradicionalment submisos entre d'altres arguments. Veritablement quan llegeixes l'article t'engresques, però quan tracta de fer una analogia entre el que passa ara a Catalunya i el que passaria al País Valencià ens diu "no veig per què al País Valencià no podria passar igual" em venen tot un seguit de temors i una resposta contundent. Perquè el País Valencià no té una infraestructura com la de Catalunya, i quan parle d'infraestructura no em referisc a la xarxa de carreteres i ferrocarrils, que també, sinó als mitjans de comunicació. Per posar un exemple un habitant de València no pot escoltar al matí l'equivalent a un Jordi Basté o no pot veure un "Singulars" o "els matins" a Canal 9, no pot llegir un periòdic com La Vanguardia, El Periódico, L'Avui o l'Ara (hauria de tindre una redacció a València com la té a Mallorca) al País Valencià tenim tot un seguit de mitjans casposos dominats per el PP (més espanyolista que mai, com diu Partal) i alguns altres de mediocres exeptuant algunes publicacions electròniques o comarcals. Per a mi ací és on rau el problema, i em pregunte fins a quin punt l'espanyolisme, actualment personificat en el PP, i transmès des de fa dècades per aquests canals, ha calat en l'estrucrura mental dels valencians.
Per altra banda el sociòleg Vicent Flor ens porta una mirada coincident en molts dels conversos del blaverisme o militants tercerviïstes que allunyant-se clarament de l'anticatalanisme sí que tenen un recel cap a Catalunya i el valencianisme més catalanista que té la culpa de la situació que vivim al País Valencià, ara fins i tot de la possible desfeta nacional dels valencians després d'haver-se aconseguit la independència del Principat de Catalunya. Tot i això no deixa de ser preocupants aquestes reflexions i coneixent la societat valenciana tampoc és que les puguem descartar, perquè com bé diu en un context d'una Catalunya independent tot es resituaria i de reaccions hi hauria tantes que pot ser la que passarà ni tan sols la imaginem. Jo per si de cas preferisc ser optimista.
El que queda cada dia més clar és que el procés català (el de l'autonomia espanyola de Catalunya) ha fet moure consciències i és que els valencianistes de diverses sensibilitats sembla que estan confluint més que mai en un projecte (o objectiu) comú, com s'intueix en algunes frases de l'article de Partal i com assenyalava Josep Nadal fa temps al seu bloc, o Agustí Cerdà en una entrevista recent el marc de la reivindicació cada vegada més de l'Estat Valencià aparcant de moment o per sempre la reunificació de tota la nació com sembla ser que fan els nostres germans del nord. El temps ens ho dirà.
