divendres, 31 de desembre del 2010

10 discs per acomiadar el decenni

Faig el meu propi recull dels millors discs del decenni. No m'he atrevit a fer un "top 10". Són títols que destaque des del meu punt de vista. No ha estat fàcil fer la tria, perquè quan et poses a pensar apareixen molts albums que els posaries al costat d'aquests. Finalment m'he hagut de decidir per deu, i  aquests crec que si més no són representatius.








Sens cap mena de dubte un dels millors discs del deseni. Un disc per assaborir-lo, per escoltar en calma. Amb grans joies al seu interior.








De les sempre interessants propostes de Fermin Muguruza per mi la millor dels últims temps. Un gran treball.








Tercer i últim disc de la banda de Lavapiés que al meu parer és el millor de la seva discografia. Un dels meus grups de referència.










Si Hechos contra el decoro em van apropar als ritmes rapejats, amb Doble V em vaig llançar de cap al món del Hip-Hop, aquest àlbum si no el millor, el més escoltat.








Per mi el millor disc d'Antònia Font, un dels que no em canse d'escoltar.



Obrint Pas ja s'havia fet un lloc a l'escena dels Països Catalans, i és per això que després d'haver escoltat la maqueta infinitat de vegades, esperàvem amb ànsia el seu primer disc. Recorde els prestatges de l'Fnac de València plens d'aquest disc. Per primera vegada un grup valencià ocupava un lloc destacat en uns magatzems comercials.












Després de l'èxit del "Tomber la chemise" els Zebda van fer un molt bon disc. El vaig escoltar molt a l'època.






No he tornat a fer gaire cas a cap disc més dels Ojos de Brujo, però Bari va ser un dels discs que no podia deixar de posar-me'l. Per primera vegada podia escoltar flamenco sense cansar-me.









Amb aquest disc molts ens vam reconciliar amb la música electrònica, a partir dels Freestylers vaig redescobrir grups i punxa discos que fins al moment havia ignorat.






L'aparició dels Skalariak va suposar una explosió d'aire fresc i ballable al moltes vegades repetitiu món del rock radical/alternatiu (o com se'l vulga definir). Crec que amb aquest disc van aconseguir el seu moment més àlgid. El vam ballar molt de concert en concert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada