Convoque una reunió amb mi mateix on l’angelet em convenç que hi ha motius més que suficients per fer vaga i el dimoniet es despenja dient que a ell el que li demana el cos és protestar contra tot plegat: Zapatero, Camps, Alarte, Rus, el Banc Mundial, els especuladors borsaris, els treballadors desclassats, els empresaris explotadors, l’esquerra il·lusòria...
Comence citant l'article de Xavier Aliaga, que us recomane, perquè crec que explica bastant bé l'estranyesa d'aquesta vaga, i la sensació que tenim tots a l'hora de decidir si secundem la convocatòria o no. En primer lloc diré que no tenia pensat fer-la, simplement perquè estic fart. Estic fart dels sindicats grocs, de la classe política, de fer vagues per no aconseguir res i de tot plegat, tan fart que fa temps que a poc a poc vaig caient en el desànim. I ara per què hauria de seguir les indicacions dels sindicats majoritaris, quests que ho signen tot, que reben tants diners de l'estat, que fa temps que han perdut tota autoritat moral. Després de totes les mesures adoptades pel govern del PsoE, que tot siga dit han estat imposades pels organismes que ens han portat a aquesta situació, sembla ser que finalment han hagut de convocar una vaga per tal de justificar-se davant els seus afiliats i no acabar de perdre la seva credibilitat. Amb aquesta actitud han provocat que la gent que farà la vaga la farà sense ganes i que hi haja molta gent, que no la faran per falta de motivació i per la desmobilització provocada durant anys per aquests sindicats.
Sobta veure als mitjans com els dos principals sindicats monopolitzen les informacions -tot siga dit amb una unanimitat que espanta en quant a la crítica. Estan rebent per tots els costats- i no s'ha sentit parlar d'altres sindicats ni organitzacions. Doncs bé, dissabte apareixia la notícia que un grup de gent havia ocupat l'antiga seu de Banesto a Plaça Catalunya. Aquesta organització, Moviment del 25, pel que es veu és fruit d'assemblees realitzades per gent vinguda dels moviments socials i del sindicalisme, nascuda de la necessitat, han fet una acció que per mi té molta més força i dignitat, no cal dir-ho, que la vaga general. Crec sincerament que aquest hauria de ser el camí -sense deixar de banda la lluita més clàssica- en el nou marc que s'enceta amb la crisi, accions contundents que denuncien les misèries del capitalisme.
Pel que he dit més amunt entenc que hi haja gent que no faça vaga, ja que aquesta vaga no solucionarà res inclús vaticine un fracàs, però si no la fem fins on arribaran amb les reformes incitades pels grans poders econòmics? Jo la faré a la carta, junt als sindicats de classe i els moviments socials per cagar-me amb CCOOUGT, l'FMI, el Banc Mundial, per reclamar un marc laboral diferent a l'espanyol, per reclamar un món millor per canviar el sistema... aquest sistema capitalista que ni tan sols serveix per als Estats Units.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada