Setembre

Sóc una persona bastant eclèctica, i tot i que amb una inclinació clara envers alguna ideologia i determinats plaers, normalment em reserve el dret al dubte o a no quedar-me només amb un aspecte de l'ampli ventall de gustos que ens ofereix el món, per això tinc molt poques coses preferides. Però si n'hi ha alguna que puc afirmar amb tota seguretat que preferisc és un mes. D'entre els dotze mesos de l'any, el setembre és el que més m'agrada sense cap mena de dubte. Des de menut, l'arribada del setembre m'ha produït diverses sensacions, tot i que simbolitzava la fi de l'estiu i el retorn a l'escola i anunciava el fastigós hivern, amb el setembre m'envaïa un benestar que no sabia explicar, però que any rere any s'ha repetit. M'agrada sentir el setembre, sí, el setembre el sent i si t'atures a escoltar-lo, si te'l mires amb atenció pots descobrir moltíssimes coses que només les trobaràs durant aquestes setmanes a l'any.

M'agrada el vent de setembre, aquest vent fresquet que es barreja amb la calor. És increïble la textura d'aquest vent, és un vent que gairebé pots tocar, agafar, que viatja diferenciat de l'ambient encara càlid de l'estiu, m'agrada deixar-lo recórrer la meua pell, que entre per les mànegues de la samarreta o pels camals dels pantalons curts em fa sentir lliure en contacte amb la natura que m'acarona. Setembre també té una olor especial, pots saber quan comença per l'olor que ens porta el vent, fa una olor a verd, a humit, per a mi una olor fresca carregada de vida, de renàixer, com que ha acabat la xafogor de l'estiu les plantes respiren alleugerides i agraeixen la baixada de temperatures, com l'agraïsc jo dormint tapat amb el llençol, i amb aquest fet canvien l'olor de l'ambient. Setembre és molt variat i aquests espasmes que fa l'estiu lluitant per no morir se m'entoixen preciosos: ara fa molta calor, ara fa més fresca, ara fa un dia solejat, ara fa un dia nuvolat, com avui, amb núvols negres i plens d'aigua que deixen caure a estones, i que ara que gire el cap i els veig confondre's entre les antenes i els edificis de Barcelona em semblen un perfecte exponent de bellesa.

Des d'ací moltes d'aquestes percepcions es dilueixen i no les puc viure amb tanta intensitat com a Oliva, des d'on de casa estant puc apreciar dia a dia els canvis de la mar, la Mediterrània es va enfosquint i agafa uns colors turqueses, atzurs, verdosos.... A Oliva les típiques tempestes d'aquest mes es converteixen en un agradable espectacle, i és que assegut a la terrassa de la caseta et pots fondre amb el soroll de la pluja mentre et mulles un poc la cara pels esquitxos d'aquesta. Després de ploure la platja s'omple de gent, de parelles agafades de la mà, de famílies amb els xiquets o passejant el gos. De menut esperava ansiós per eixir a passejar per la voreta de la mar havent plogut o anar a fer caragols amb dessuadora i pantalons curts.

Setembre és un mes iniciàtic, de posar-te en marxa després de les vacances. Per la professió que he triat els anys els mesure en cursos, per tant amb l'inici del curs arriben els propòsits per a l'any, el retrobament amb amics i companys que no he vist durant temps, el retrobament amb Barcelona, en definitiva és un mes on en certa manera reprenc la vida. No debades jo vaig nàixer a Setembre.