França com a exemple

Llig al diari que davant de les reformes plantejades pel govern Sarkozy - diuen que semblants a les de Zapatero- els sindicats i els estudiants, han paralitzat el país fins al punt que els aeroports no es poden abastir de combustible. 

Intente retrocedir unes setmanes quan em plantejava la raresa de la vaga del 29S i no puc deixar de pensar en la gran diferència entre els dos estats: gran diferència en quant a societats, però no tanta en quant a govern.

Resulta que dimarts que ve faran la vuitena vaga general i que la gent  que està cada cop més cabrejada és capaç de fer-se sentir amb força dies abans. Els estudiants han eixit al carrer per clamar pel seu futur i els treballadors per no perdre els drets - drets laborals que a França són molt millors que a l'estat espanyol- i fins i tot han aconseguit que els  efectes de les protestes se senten a Europa. Desconec la situació a França però més d'una vegada ens demostra que les coses es poden fer de manera diferent, que els partits no són un equip de futbol als quals se'ls ha de seguir cegament i que la societat civil té veu i pot canviar les coses. Ja donà una lliçó votant en contra de la "constitució" europea i ara torna a donar-ne una altra amb l'èxit de les reiterades vagues.

Ja fa temps que sent dir que la crisi és una oportunitat -ara fins i tot ens haurem d'alegrar-, que en sortirem més forts i parides d'aquestes, i sí, no negue que la crisi és una oportunitat, una oportunitat com mai per què els poderosos ho siguen més, només cal veure els balanços econòmics del Santander o Telefònica per exemple. Mentrestant a nosaltres ens retallen el sou, els drets aconseguits durant anys de lluites mentre la gent resta  acollonada a casa perquè ara no toca queixar-se, que serà pitjor. Han aprofitat la vaga per afeblir els sindicats, per criminalitzar la gent que va prendre la iniciativa una setmana abans i els qui els vam donar suport el dia 29. A l'estat espanyol els està eixint redona la jugada, amb un partit al govern sense discurs i totalment submís als grans organismes internacionals i que s'assembla més als demòcrates americans que no pas a la socialdemocràcia europea.

I ací les enquestes diuen que a les properes eleccions el principal partit de l'oposició guanyarà per golejara, la majoria de gent els donarà el vot sense ni tan sols plantejar-se quines són les seues propostes ni que suposarà tindre un personatge com el Rajoy de president. I a França l'esquerra socialdemòcrata però també - i significativament-  l'esquerra anticapitalista prenen un discurs propi i planten cara a aquest sistema posant els punts a sobre les is i pugen en quant a intenció de vot i implantació social.